Ells també són nosaltres...
Fa pocs dies vaig tenir la sort de trobar en el camí un noi senegalés... una trobada, millor dit dues que van posar nom, cara i ulls a una situació cada vegada més freqüent entre nosaltres...
El fenòmen de la inmigració és per a tots plegats una oportunitat més... una oprtunitat més d'obrir-nos a la sensibilitat, a la consciència, a la fratenitat...independentment del color de la pell, els ulls o cabells... Darrere d'aquestes diferències en la forma s'hi troba una mateixa esència que ens agermana....
I vaig sentir que el món era injust...em vaig sentir privilegiada per la meva còmoda situació... mentre a altres els toca en sort una vida plena d'obstacles, dificultats extremes per aconseguir inclús cobrir les necessitats més bàsiques...
Deixar la pròpia terra, en un viatge que de vegades té com a preu la vida...arribar a una altra desconeguda, totalment extranya....però que els ofreix la oportunitat de treballar, treballar de sol a sol i sota el sol...dura jornada per aconseguir uns quants euros...
Viure en unes condicions que per a nosaltres serien totalment inadmissibles...Alguna cosa cal aprendre d'aquesta situació per part de tots...!!!
I la injustícia es fa encara més gran quan descobreixes que aquest noi és metge... que el seu desig, el que el cor li demana, és exercir la medecina... treballar dur uns anys per fer diners i poder tornar al seu país per tal de complir el seu somni, el somni de construir un hospital...
Sé que ho conseguirà, en té el ferm propòsit...!!!
Sintonitzar amb aquesta persona, escoltar el seu relat, sentir la seva tristesa, el seu dolor...però també reconèixer el seu potencial... ha resultat una gran oprtunitat que no es pot desaprofitar...
dissabte, 28 de juliol del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)